A ètica estudiam religions, des de petita tenia clar no voler fer classes de religió. Simplement mai m’ho he plantetjat, mirada desde uns ulls cristians sóc un pecat (jo i un parell més): no estic batiada, tampoc he fet catequesis (de petita pensava era una activitat similar al karate) no he fet una primera comunió, no he retingut el cos de Crist al meu paladar…
El fet d’afegir una simple “s” a darrera d’aquest mot “religió” canva totalment l’expectativa. La veritat es que trob bastant interessant el tema que estem tractant.
Per grups estem fent un treball sobre un tipus de religió, el meu grup em decidit buscar informació sobre la budista i fins ara hi estava treballant.
He anat a parar a una pàgina on s’explicava molt breument trets d’aquesta religió. Al final del document m’ha cridat l’atenció un paràgraf que no s’havenia al que s’explicava i no tenia el perquè d’estar escrit. Deia el següent:
Por cuánto tiempo más los dejaremos vivir en esta ignorancia??? Es hora de actuar¡¡¡¡
Toda nación, pueblo, étnia, tribu, toda lengua adorará y glorificará a Dios… Tú y yo somos los encargados de que esta palabra se cumpla.
Tomemos la decisión y arriesguémonos para que juntos tomemos las NAciones por Herencia¡¡¡
“Te alaben los pueblos ¡, oh Dios; Todos los pueblos te alaben. Salmos 67:5″.
És una pàgina titulada cristomorfosis , si la voleu anar a visitar cliquin al link, jo no m’he fixat en res més de la pàgina però hi havia un altre apartat “articulos cristianos”.
He trobat interessant publicar un exemple clar de que se’ns va explicar el primer dia de classe: els conflictes que produeix la manca d’una “s” en un mot egoíta.
